Mallorca, any 2018. Són temps foscos, tota l’illa segueix sota el domini de l’Imperi del totpoderós Sant Antoni i la seva legió de patrons desvergonyits i corruptes. El poble viu més alienat, encegat i panxacotent que mai per l’excés de folklore ranci i d’interminables foguerons: porquim et circenses en HD i sense mesura! La “buferia” ha tocat botifarró i no en deixarà ni la cordeta.
Estem vivint un veritable infern a Mallorca… Però és que no hi haurà ningú que pugui enfrontar-se a l’Imperi de Sant Antoni?
On són els mallorquins defensors de la raó, la “camilla” i el temor a Déu? Què ha passat amb la nostra illa d’un dia de verbena controlada a l’any i a jeure?
No vos preocupeu, lectors humils, que el nostre estimat Sant Jaume, amb l’ajuda dels seus incansables defensors de la contenció i dels més preparats agents romàntics internacionals, no descansarà fins a tombar totes les estàtues megalòmanes de Sant Antoni i desemmascarar, per sempre, aquest sant patró de la “corruptela baleàrica”, i tornar el seny a aquest nostro poble mallorquí que tant ho necessita.
L’univers satíric d’«Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí» i d’«Un infern a Mallorca» nasqué d’un dels esports preferits dels autors: les converses de “a veure qui la diu més grossa”. Un dia, de fa més de 4 anys, es varen plantejar com es devia sentir Sant Jaume essent patró de Manacor i sense tenir-hi capella, i on tots els elogis i reverències dels manacorins van cap al “patró popular” Sant Antoni. D’aquí a una trama de corrupteles i negocis bruts, plena de personatges reals, històrics, o inventats, auditories impossibles i molts de botifarrons fets a Alemanya per esser venuts com a producte local i “autèntic”, en una Mallorca massa ben retractada com per ser tot inventat; només varen fer falta un parell de trobades més i dir-la cada vegada més grossa.
Esperem que gaudiu tant d’aquesta auca contemporània com nosaltres hem rigut construïnt-la!
