100 Balas és un dels meus còmics favorits.
L'he llegit 4 o 5 vegades i està plagat d'escenes, situacions i diàlegs magistrals, d'aquests que es queden gravats a la memòria per sempre. Una història (mil històries, en realitat) sense concessions, però aquí l'expressió no és una frase feta buida de sentit, realment és cruda, violenta i no ofereix cap tipus d'escapatòria al lector. Això és sèrie negra, negríssima i Brian Azzarello es mostra tan extremadament ocurrent a la hora d'inventar les crueldats a les que sotmet al multitudinari elenc de personatges que poblen les seves pàgines com quan estructura tot el complex entramat narratiu que sosté els múltiples arguments que té en marxa i que es van creuant entre ells fins arribar al seu final comú.
Tot lo qual està meravellosament executat per un Eduardo Risso qué és un mestre de la narrativa, un geni de l'ambientació i que aconsegueix, amb el seu talent historietístic, que 100 Balas sigui, bé, 100 Balas, una lectura que és molt, molt més del que la seva premissa argumental inicial aparenta.
Esper que, si la llegiu, gaudiu d'ella almenys la meitat del que he estat gaudint jo d'ella tots aquests anys.
