Llegir Starman és enamorarse de la família Knight, de les aventures d'un superheroi que no ho vol ser, de gàngsters de poca monta que mostren una erudició insòlita sobre el cinema de sèrie negra americana dels anys 40/50, d'una saga generacional de policies irlandesos, de villanos i oficials de la llei corruptes que lluiten per la seva redempció, de superherois que beuen de la tradició del gènere, però que al mateix temps són completament moderns.
I també és un còmic sobre camisetes hawaianes sortides de l'Infern, sobre les sempre difíciles relacions paterno-filials, sobre circs plens de freaks i algun que altre superheroi caigut en desgràcia, sobre reunions anuals amb el teu germà mort i, especialment, és un tebeo sobre Opal City, la única ciutat de l'Univers DC que, en la meva opinió, li ha fet ombra mai a Metropolis i Gotham.
I això, gràcies a uns James Robinson i Tony Harris en estat de gràcia.
Si aquesta és la vostra primera vegada dins aquesta sèrie plena de detalls, personatges atractius i una ambientació esplèndida, no diré que us envejo. L'enveja és dolenta i, a més, cada vegada que relleigexo Starman la disfrut tant o més que la primera vegada.
Benvinguts a Opal City: la diversió, les llàgrimes, el Grand Guignol, estan a punt de començar.
