El circo del desaliento va ser la posada de llarg de David Rubín, recopilant historietes que havia publicat prèviament a distintes revistes de còmics com Tos o Barsowia.
El resultat és un autèntic tour de force de contar i, sobretot, FER SENTIR al lector tot tipus d'emocions en el mitjà historietístic.
En l'apartat gràfic experimentà amb l'estil, distints tipus de retolació manual i diferents extensions dels tebeos inclosos.
En el departament de guió trobam històries de herois (fins i tot de superherois) i arguments de conte, tots amb els mateixos punts en comú: són històries molt personals pels que les viuen i les llegeixen; traslladen una montanya rusa emocional al cor del lector; són en la seva major part tràgiques; són impactants; són realistes en el bon sentit del terme, és a dir, et passen a tu i a jo, normalment per desgràcia; gairebé sempre són metàfores que t'arriben més que si t'ho contasin de forma autobiogràfica (i jo sóc gran fan del còmic autobiogràfic!)...
David Rubín en El circo del desaliento aconseguí donar cops de puny un rere l'altre a cadascun dels relats que hi va incloure.
