Es tracta d’una obra d’aprenentatge on l’autora mostra el seu control del medi historietístic amb l’ús de recursos narratius i gràfics que funcionen més com a escenes separades que com una obra de conjunt.
El potencial de l’argument és molt gran: un esquimal que se’n va a viure a Manhattan. Això té ecos de Tarzan, però Groenlandia Manhattan no és un còmic d’aventures, sinò més bé un estudi dels efectes que la cultura i el context social, polític i artístic tenen en general sobre nosaltres i el protagonista del còmic. Lo millor de tot comença a meitat del llibre quan comencen a succeir-se l’una a l’altra escenes amb molta potència narrativa.
El final, com podeu suposar, no es gaire optimista. I és que a més, el tebeo està basat en fets reals.
