Normalment se'ns oblida a tots que Watchmen i Dark Knight no existeixen en un buit, que Marshal Law també va estar allà maldament la seva repercusió no fos ni de lluny semblant a les de les altres dues obres dinamitadores/dinamitzadores del gènere superheroic.
A més, també podem comptar amb La Patrulla-X de Claremont i Byrne i amb els Nous Titans de Wolfman i Pérez com tebeos de superherois mainstream enfocats als adolescents però amb temes i to completament adults.
I despŕés està Rick Veitch, que abans o alhora que Moore i Miller ja havia començat a posar en solfa l'idiosincràcia del gènere amb títols com aquest El Uno (El Maximortal i Niñatos varem arribar uns anys més tard).
L'única pega que he trobat en la relectura de El Uno, és què Veitch ho conta tot de manera massa evident, sense deixar que ningú pensi formes alternatives al seu discurs. Aquesta sensació es veu reforçada per un guió perfectament estructurat, detallat i diagramat. Bàsicament, és un còmic realitzat de forma fantàstica però que deixa poc marge al dubte i ofega un poc amb el seu missatge.
Tot i així em fa ganes llegir el seu Greyshirt i rellegir Maximortal. Ah, i el seu Swamp Thing m'encanta! A veure si ECC es decideix a publicar-ho aquí.
Jaume Albertí
