miércoles, 16 de septiembre de 2015

Vos recomanam: La maquinació temerària de Jaume Salvà i Lara!



(correcció de La maquinació temerària)

Hi ha tantes formes d’enfocar una secció sobre còmic a un diari popular com encarregats de les mateixes.Aquesta és una veritat fonamental. Però no estam aquí per fer una taxonomia del crític, del comentarista o de l’autor de ressenyes, sinò per parlar de Jaume Salvà i Lara, que ha estat 13 (13!)  anys exercint aquestes tasques i que recolleix en aquest llibre gran part del fruit de tots aquest anys escrivint el seu article setmanal sobre còmic al diari dBalears.

Llegint i rellegint les ressenyes que venen a continuació m’han vengut al cap algunes de les claus del que jo considero el mobiliari crític de Jaume:

-La contextualització històrica: de vegades per poder entendre millor d’on ha sortit la obra que és objecte de comentari, d’altres perquè és imprescindible per entendre el tema del tebeo en qüestió. En els dos casos es tracta d’una eina per introduir-l’ho al lector de forma diàfana i experta, significant això que les obres d’art no surten del no res, ni generalment tracten sobre el no res.

-Segons l’article, Jaume oblida la contextualització de tipus històric per emprar un apropament més personal, xerrant en to autobiogràfic d’algo que acaba relacionant-se amb el còmic que ressenya. Emperò, tots els apropaments que fa servir, acaben sent personals, és ben igual que parli de temes polítics, socials, actuals o històrics, perque Jaume tria sobre què xerra i còm ho xerra.

-Els punts esmentats no obliden, sino que reforcen l’objectiu principal de Jaume: acostar el còmic al públic no lector i per això és serveix de les seves experiències vitals, de temes d’actualitat, de, en definitiva, qualsevol cosa que pugui fer botar la xispa necessària per a que aquest públic s’apropi a aquest mitjà que hauria de ser de masses.

-Un ull molt crític cap a les circumstàncies socials, històriques i polítiques que envolten un determinat còmic o de les que xerra aquest còmic. Aquest incoformisme no es sol traslladar mai a la valoració del tebeo, perquè Jaume no escriu sobre còmics que no li agraden, així que els peròs que lis posa són mínims, per no espantar a la seva potencial audiència com hem explicat al punt anterior.

(cobertes de La maquinació temerària sense corregir)

I, molts de pics, la seva reflexió inicial s’uneix molt lleument al còmic que es comenta, fent la seva columna una mescla entre ressenya comiquera i article d’opinió.

Una columna completament personal.

I recomanable.

JAUME ALBERTÍ