(correcció de La maquinació temerària)
Hi ha tantes formes d’enfocar una secció sobre còmic a un
diari popular com encarregats de les mateixes.Aquesta és una veritat
fonamental. Però no estam aquí per fer una taxonomia del crític, del
comentarista o de l’autor de ressenyes, sinò per parlar de Jaume Salvà i Lara,
que ha estat 13 (13!) anys exercint
aquestes tasques i que recolleix en aquest llibre gran part del fruit de tots
aquest anys escrivint el seu article setmanal sobre còmic al diari dBalears.
Llegint i rellegint les ressenyes que venen a continuació
m’han vengut al cap algunes de les claus del que jo considero el mobiliari
crític de Jaume:
-La contextualització històrica: de vegades per poder
entendre millor d’on ha sortit la obra que és objecte de comentari, d’altres
perquè és imprescindible per entendre el tema del tebeo en qüestió. En els dos
casos es tracta d’una eina per introduir-l’ho al lector de forma diàfana i
experta, significant això que les obres d’art no surten del no res, ni
generalment tracten sobre el no res.
-Segons l’article, Jaume oblida la contextualització de
tipus històric per emprar un apropament més personal, xerrant en to
autobiogràfic d’algo que acaba relacionant-se amb el còmic que ressenya.
Emperò, tots els apropaments que fa servir, acaben sent personals, és ben igual
que parli de temes polítics, socials, actuals o històrics, perque Jaume tria
sobre què xerra i còm ho xerra.
-Els punts esmentats no obliden, sino que reforcen
l’objectiu principal de Jaume: acostar el còmic al públic no lector i per això
és serveix de les seves experiències vitals, de temes d’actualitat, de, en
definitiva, qualsevol cosa que pugui fer botar la xispa necessària per a que
aquest públic s’apropi a aquest mitjà que hauria de ser de masses.
-Un ull molt crític cap a les circumstàncies socials,
històriques i polítiques que envolten un determinat còmic o de les que xerra
aquest còmic. Aquest incoformisme no es sol traslladar mai a la valoració del
tebeo, perquè Jaume no escriu sobre còmics que no li agraden, així que els peròs
que lis posa són mínims, per no espantar a la seva potencial audiència com hem
explicat al punt anterior.
(cobertes de La maquinació temerària sense corregir)
I, molts de pics, la seva reflexió inicial s’uneix molt
lleument al còmic que es comenta, fent la seva columna una mescla entre
ressenya comiquera i article d’opinió.
Una columna completament personal.
I recomanable.
JAUME ALBERTÍ
