Aquest títol, guanyador de millor obra del Saló del Còmic de Barcelona l'any 2002, és el més accesible d'un autor de vegades críptic com Keko.
La trama adopta una forma molt habitual i reconeguda en el gènere negre: l'interrogatori policial del protagonista. Si l'haguesim d'explicar sense espenyar la "sorpresa final" diriem que simplement són preguntes que se li fan al prota que conta tos el que va fer un determinat dia des de que sortí de ca seva i tornà a darrera hora del vespre. Soso, veritat?
Però la manera que té Keko de revestir amb una capa (o vàries) de la seva imagineria visual i narrativa aquest argument tan simple és el que li dona valor al còmic.
Quan acaba la lectura no sabem si el prota ha estat sincer o no, Keko deixa la porta oberta a les interpretacions. El que sí sabem és que l'obsesió del personatge principal pels anys 50 ianquis, la ciència ficció, els còmics i les teories conspiranoiques (entre altres coses) ha tenyit tota la seva narració i ha fet, alhora, que el còmic hagi estat molt més divertit i extrany de llegir.
Si vos voleu iniciar amb l'obra de Keko, crec que aquest és un bon punt per començar.
Jaume Albertí
